Els meravellosos Vint

El cicle que enguany ha impulsat la Xarxa de Biblioteques Municipals anomenat “1920×2020 al mirall” ha volgut analitzar els fets més destacats de la dècada dels vint del segle passat i algunes analogies amb la situació actual al món.  

La dècada dels anys 20 del segle passat va ser un temps convuls, marcat per la política, la violència i la crisi econòmica; però van ser també anys de canvis i revolucions com ara la popularització del cinema, el naixement d’escriptors destacats de la ciència-ficció, l’auge del feixisme o l’arribada del sufragi femení.

Algunes de les propostes divulgatives que ha programat la Xarxa de Biblioteques Municipals durant els darrers mesos encara les podeu recuperar al canal de Youtube de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Us ve de gust fer una ullada abans no acabi l’any?

Dia 28 de maig a les 18:30 h Xerrada “Frank Herbert i la crisi mediambiental”. A càrrec de Plataforma Blanc i Negre. Enllaç a Youtube

La novel·la Dune (1965) de Frank Herbert es centra en un món absolutament desert, habitat per una societat que al llarg de generacions pretén canviar el clima a través d’un ús racional i científic dels limitats recursos de què disposen.

La transformació total d’un ecosistema és un tema que es planteja repetidament en aquesta època amb l’aparició de les primeres veus que denuncien les conseqüències no desitjades de la societat industrial sobre la Terra. Cal destacar que en aquest període es van dur a terme diverses transformacions globals, com per exemple, la conquesta de terres desèrtiques per a l’agricultura en l’estat d’Israel. En aquest cas, la preocupació mediambiental incorporava un clar compromís de Herbert amb la temàtica de l’obra, ja que ell mateix vivia amb la seva família en una granja autosuficient. 

Dia 21 de maig a les 18:30 h Xerrada “El pistolerisme anys 20, 100 anys de violència sindical”. A càrrec de l’escriptor i periodista Martí Gironell. Enllaç a Youtube

La idea és aprofundir en el fenomen del pistolerisme que va néixer en un moment que es lluitava a peu i a cavall per defensar els drets laborals. Perquè ara fa 100 anys se’n van obtenir molts, de drets laborals. I ara, se n’estan perden de drets malaguanyant el que ara fa 100 anys moltes persones s’hi van jugar i perdre la vida per aconseguir-los. Com Salvador Seguí, El Noi del Sucre, el líder anarcosindicalista, amic del president Companys que va ser assassinat per ordre de Ramon Sales, del sindicat lliure. Sabíeu que tots tres eren de la comarca de l’Urgell i que es coneixien de petits? És una apassionant coincidència que ben bé dóna x 1novel·la! I sabíeu que llavors hi va haver una col·laboració empresarial amb les forces de seguretat de l’Estat per reprimir les vagues i els moviments obrers? I que abans, com ara, també hi van haver presos polítics que van ser alliberats pel govern? És la trista, crua i amarga realitat dels anys 20.

Dia 14 de maig a les 18:30 h Xerrada Ray Bradbury i la distopia. A càrrec de Plataforma Blanc i Negre.  Enllaç a Youtube

Ray Bradbury (com Aldous Huxley i George Orwell) el tindríem al bàndol dels autors de ciència ficció ‘pessimistes’. Especialment en el seu treball Fahrenheit 451, Bradbury ens dibuixa un món terriblement repressiu on tots els ciutadans estan fortament vigilats i controlats, la cultura és fortament perseguida (el propi títol de l’obra fa referència a la temperatura d’incineració del paper).

Aquesta obra ens avisa de diversos perills que avui, en ple segle XXI, són més vius que mai.

Dia 12 de maig a les 18:30 h  Xerrada la garçonne, l’obrera tèxtil i algunes dones catalanes úniques dels anys 20. A càrrec de Montse Barderi, escriptora i especialista en estudis de gènere. Enllaç a Youtube.

T’emmarcarem el moment històric i social per presentar-te dues precursores dels anys 20: Carme Karr i Cèlia Suñol. Parlarem de les diferents facetes que van conrear, la primera com a periodista, escriptora, musicòloga i precursora del feminisme català. I la segona com a novel·lista a la qui cal redescobrir. Una xerrada amena, participativa, divulgativa i documentada, feta amb suport audio- visual per endinsar-nos en dues escriptores que cal recuperar i posar en valor.

Dia 30 d’abril a les 18:30 h Xerrada Els anys vint a la taula: vint plats catalans nascuts ara fa cent anys. A càrrec de la periodista Trinitat Gilbert, periodista especialitzada en gastronomia i escriptora. Enllaç a  Youtube

Els anys 20 també van ser bojos i convulsos a taula. Va ser l’època daurada de la restauració pública, el temps dels grans restaurants afrancesats, però també dels primers restaurants italians. Els catalans vam fer nostres les receptes italianes que acabaven d’arribar: els macarrons, els canelons. També van aparèixer els primers receptaris: el d’Ignasi Domènech (1924). El suís José Rondissoni va començar a impartir classes de cuina a l’Institut Català de la Dona. Totes aquestes influències van arribar a les taules catalanes en forma de plats nous, o plats de sempre revisitats. En aquesta xerrada repassarem els 20 plats que es menjaven llavors i trobarem semblances i diferències amb els que mengem avui dia. Per poder seure a taula coneixent la fascinant història dels ingredients i de la manera de cuinar-los. 

Durant la trobada la periodista especialitzada en gastronomia va descobrir les curiositats del nostre receptari i va respondre en directe totes les preguntes que li van fer arribar els usuaris durant la xerrada.

Dia 7 de maig a les 18:30 h Xerrada Issac Asimov: utopia i robòtica. A càrrec de Plataforma Blanc i Negre.  Enllaç a Youtube

Isaac Asimov és un autor que dins del gènere de la ciència-ficció hem de situar entre els ‘optimistes’.
En la seva saga Fundació se’ns mostra l’intent de construir un món ideal a partir dels estralls de l’antic imperi espacial amb molts paral·lelismes amb el règim Nazi. En aquestes narracions anirem veient les propostes d’Asimov per crear un món ideal i quins són els perills interns i externs que ha d’afrontar aquesta societat ideal per seguir essent-ho.

Fortament entremesclat amb aquesta saga tenim els seus personatges robot els quals veia d’una manera fortament positiva i als que va proposar que seguissin en tot moment ‘les tres lleis de la robòtica’, assegurant així una coexistència harmoniosa amb la humanitat.